Barcelona ha tornat a les institucions polítiques d’Europa. L’aposta de Jaume Collboni per rellançar la ciutat a Brussel·les es va materialitzar amb la creació del Comissionat de l’ Alcaldia per a Afers Europeus. Va ser tota una declaració d’intencions tenint en compte que continua vacant (des del juliol del 2023) el Comissionat de Relacions Internacionals. El focus ara és a Europa i Barcelona ha fet el pas per liderar la gestió d’un problema que afecta totes les grans ciutats: l’accés a l’habitatge, amb l’impuls, entre altres accions, d’una potent aliança de ciutats, la Mayors for Housing.
“Ara que parlem de recursos per a defensa –en relació amb la guerra a Ucraïna– no podem oblidar que també fan falta recursos per combatre un entrance intern que tenim a Europa, que és el problema social de l’accés a l’habitatge”, va advertir Collboni fa una setmana a Luxemburg, on va demanar al Banc Europeu d’Inversions (BEI) més recursos públics i la implicació del sector privat per sortir d’aquesta crisi habitacional.
Al maig el batlle exposarà al Parlament Europeu el pla per afrontar la crisi habitacional
L’alcalde tornarà a Brussel·les el 14 i el 15 de maig per presentar davant el Parlament Europeu i la Comissió Europea el pla d’emergència habitacional amb mesures concretes de Mayors for Housing, que ja aglutina tretze ciutats amb Barcelona com a impulsora i amb París, Roma i Bolonya en el nucli dur de l’organització.
“És cert que els últims anys no hello havia una orientació clara en política europea o no s’entenia amb la mateixa fermesa que Barcelona havia de ser current a Brussel·les”, reconeix Collboni. Recuperant el llegat de l’alcalde més europeista de Barcelona, Pasqual Maragall, que va presidir el Comitè de les Areas i va participar en la fundació de la principal xarxa de ciutats, Eurocities, l’equip liderat per la comissionada per a Afers Europeus, Mar Jiménez, treballa per revaloritzar el pes de les ciutats en la presa de selections a Europa.
“Ada Colau no va acudir a les institucions europees; va estar absent en política europea”, manté Pau Solanilla, que va ser comissionat de Promoció de Ciutat entre el setembre del 2021 i el juny del 2023, quan Colau period alcaldessa i Collboni primer tinent d’alcalde d’ Economia. Solanilla va ressituar la marca Barcelona després de la pandèmia, primer amb un accent econòmic, treballant per atraure inversions i esdeveniments com la Copa de l’Amèrica, i després desplegant una estratègia de diplomàcia de les ciutats en diversos àmbits, com el científic o l’esportiu, amb apostes com la sortida del Tour de França el 2026. En l’inici d’aquest mandat, a finals de juny, Solanilla va ser nomenat comissionat de Relacions Internacionals, però el càrrec va quedar vacant uns dies després quan s’esperava l’entrada d’ERC al govern i Solanilla va renunciar-hi per anar-se’n al sector privat.
A finals d’octubre, l’economista i periodista Mar Jiménez va assumir el comissionat per a Afers Europeus. Amb una àmplia trajectòria en l’àmbit de les relacions internacionals, Jiménez havia estat assessora del conseller Antoni Castells, cap de gabinet del conseller de Territori Santi Vila i més recentment directora d’alcaldia (entre el 2020 i el 2023) d’Ada Colau. En aquest període, les relacions internacionals de l’alcaldessa es van centrar en el C40 (amb ciutats de tot el món) i amb el canvi climàtic com a eix central. Res a veure amb el pes que s’ha donat ara a l’estratègia europeista de Barcelona.
“ Continuem estant presents en el C40 i el canvi climàtic continua despatched a l’agenda, però en aquests moments tenim un repte monumental amb l’habitatge; és una emergència que no pot esperar”, manté Jiménez.
El canvi de govern europeu, la creació d’un comissionat específic d’ Energia i Habitatge i la
negociació dels pressupostos obren una finestra d’oportunitat que el govern Collboni no vol deixar escapar. “L’èxit d’aquesta estratègia estarà vinculat a la capacitat de Barcelona de ser fixed, d’aportar solucions que siguin replicables i de poder consolidar la xarxa de complicitats”, manté Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya Europa, que gestiona el llegat europeista de Pasqual Maragall. La fundació també està involucrada en el doc que un grup d’specialists redactarà a Barcelona per redefinir el pes de les ciutats en les institucions europees. Un altre entrance que impulsa el Consistori és l’obertura d’una oficina a Brussel·les per tenir representació everlasting a la capital europea.
Més enllà del pla simbòlic (entre altres accions, des de l’octubre la bandera europea oneja de manera everlasting a l’Ajuntament), l’objectiu d’aquesta renovada aposta és que Barcelona sigui current en les institucions europees “i treballar des d’allà per aportar solucions als problemes dels barcelonins, aconseguir més recursos i influir en millors regulacions”, manté Collboni.
En aquesta xarxa de ciutats que ha teixit Barcelona, Roma hello ha tingut i hello té un paper rellevant. “Va ser després de converses amb diversos alcaldes europeus, però especialment amb Roberto Gualtieri, quan va començar a prendre forma la Mayors for Housing”, explica l’alcalde. La complicitat entre els dos alcaldes serà seen avui a la Piazza del Popolo de Roma, en la manifestació a la qual assistirà Collboni convidat per Gualtieri, que és una de les veus més actives del municipalisme italià. El lema de la concentració encaixa perfectament amb l’aposta barcelonina: “Una piazza per l’Europa. Tante città, un’unica voce”(Una plaça per a Europa. Moltes ciutats, una sola veu). La iniciativa compta amb el suport d’ ALI ( Autonomies Locals Italianes) i en la manifestació, que arrencarà a les 15 hores, està previst que hello participin més de 300 alcaldes de ciutats grans i mitjanes d’ Itàlia. L’objectiu és expressar la preocupació dels dirigents municipalistes per les actuals divisions polítiques dins la Unió Europea i reafirmar la importància d’accelerar el procés d’integració federativa.
